Jaume Roures, cap de Mediapro. Fotografia de Saül Gordillo.
“Jo no vull córrer tant, domés anar tirant.” Ulldecona, de Pepet i Marieta.
El que em motiva a escriure estes quatres ratlles d’avui és molt banal, però en el fons és un poc simptomàtic d’esta època de canvis.
Avui a migdia es jugava el derby basc al estadi d’Anoeta. S’ha jugat a migdia perquè des de la Lliga i en Jaume Roures de Mediapro han volgut obrir-se a nous mercats i guanyar més diners, i els diners no estan a dins sinó que estan a fora. Per tant avui s’ha jugat a migdia, en horari adaptat al mercat asiàtic, m’imagino els bascos de Tòquio que estan fent un postdoc de biotecnologia i hauran amanit una tauleta de shusis, i per naturalitzar-ho tot un poc algú haurà tret una llauna d’anxoves de Bermeo, s’hauran assegut pel terra, hauran gaudit del matx, hauran brindat amb sake i després a dormir. Després el que controla les audiències al Japó se n’adonarà que els científics bascos de Tòquio hauran estats dels pocs que s’hauran mirat el partit, la resta de japonesos hauran fet zàping i aquell estadi en plena solana no els haurà dit res ni hi coneixien a ningú – clar, no jugava el Barça – i hauran posat una cadena televisiva que passa videoclips en continu. De la mateixa manera els diumenges per la nit l’Athletic ha jugat partits que acaben a mitjanit i la gent es perd la remuntada a l’últim minut perquè abandona la grada corrent per agarrar l’últim tramvia, tant és si a l’endemà hi ha escoles obertes, projectes que acabar, Outlooks per obrir i Excels per tancar, el que importa és que un argentí d’ultramar pague un abonament per veure la lliga. Secundàriament potser els seguidors del Athletic de les petites Antilles seguiran els partits quan el sol es pon i no en plena hora de platja, ells que ja tenien tant assumida la diferència horària. Al remat poc importa l’escola, els estadis buits o plens, fer el vermut a les onze del matí, les hores de son i la rotació de la Terra, el que importa és el mercat. I el mercat d’un derby basc sembla que no està entre l’Ebre i l’Adour (més quatre desperdigats arreu) sinó entre Camberra i les illes Marquises.
Una bonica funció amb un màxim i dos mínims, treta d’uns apunts de Química de la Rovira i Virgili.
Preciosa fotografia de
La Guadalupe, una illa francesa enmig del Carib (això que en diuen departament d’ultramar, un simple eufemisme de colònia) porta vint-i-quatre dies de vaga general i la que te rondaré morena. La causa són els alts preus dels productes i els baixos sous. Són el territori europeu (ni que sigue a les Antilles) amb major percentatge d’atur, després vindria Martinica, la Reunió, Ceuta i Melilla. Ahir va haver una manifestació a Paris de l’esquerra (sense el PS) en solidaritat. Llegint un poc les declaracions dels líders (Besancenot, Lavilliers) tot molt bé, d’acord, però no trobava ningú (igual si, però no l’he trobat) que es plantegés el fi del colonialisme com a fi normal de la situació.
el cadafal 