Porto un parell de dies que rastrejo les webs hagudes i per haver del turisme rural de l’Empordà i extensions, tan semàntiques com geogràfiques. Este rastreig cibernètic m’ha permès fer una vista per l’estat de les pàgines web del ecoturisme empordanenc, que és ben interessant perquè permet fer un revival d’Internet i les webs. Encara hi trobem alguna web feta en l’edat antiga d’Internet, allotjada a un servidor tipus geocities o semblant, sota un nom horrorós, amb html ben bàsic i si et descuides amb una melodia midi de fons. Després algunes ja són d’una època més llustrosa, ja dins del boom d’internet, on es podia detectar la presa de pèl d’algunes empreses dissenyadores de webs que feien una pàgina plena d’imatges exquisites, molt flash, però on és impossible trobar un contacte! El tema contactes també és curiós, ens trobem des de les rovellades direccions de correu allotjades a telefònica o a portals passats a millor vida (Inicia, l’alternativa de Prisa a terra). Els dominis de les webs solen ser punt com, cap punt es i algun punt cat. Malgrat haver enviat correus a direccions de les que no esperava resposta, en puc estar content, vora vint respostes. Qui diu que ruralitat i modernitat estan renyits?Foto d’una casa a l’Empordà d’Anna Girdac.
Les gaviotes juguen astorades en eixa basseta d’aigua verda i un poc pudenta que hi ha als peus del costat sud de la muralla de Peníscola. Elles són alienes al logotip del que en són protagonistes i nosaltres ens les mirem amb repelús, estem lluny de l’ornitologia i Hitchok ens va traumatitzar. Ja dins del recinte amurallat una venedora xarre pel mòbil asseguda al pedrís de la tenda de souvenirs, no crec que vengue moltes samarretes de Deco esta vesprada de festes de Candeleda, Sant Blai i Carnaval. El que en agost és una cafeteria d’orxata i granissat des de fora ara sembla un bar de poble, de caliquenyo i 
el cadafal 