Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Agost de 2008

Per fascicles

No per previsible de cada any deixa de molestar: l’inici de les col·leccions per fascicles i l’allau dels corresponents anuncis a la graella televisiva. No tinc ganes de posar-me a analitzar l’absurditat de les coses que es proposen, però a RBA i als diaris esportius deuen tindre un equip pensant que fa tremolar. Tan faltada d’al·licients està la vida moderna occidental que ens busquen hobbies i ens els servixen empaquetats? El gran èxit humà com és la cultura s’enfonsa cada vegada que apareix un anunci d’eixos per distreure una parella de trenta cinc anys. L’home sempre ha hagut de jugar amb este concepte incòmode que és el temps, i d’això ens ve el guinyot, la pilota, els bureos i les jotes per dir coses velles, però també els playmobils, les travesses de futbol i la wii. I tot està bé mentre un no es quede estabornit al sofà perdent la creativitat, la varietat i la improvisació.

Un quiosc on trobar estos fabulosos fascicles. De Javier Zamora.

Read Full Post »

Va de fados

Ara que en diuen estiu però a les deu de la nit ja no és com era per Sant Joan i ara que les tempestes ens fan pensar en els rovellons i d’esta manera cloem (o obrim) un nou cicle, precisament ara ens ve una nit melancòlica. Els més moderns trobarien en l’indie la resposta a tal estat i no negaré que la hi podrien trobar. Però per a tals estats ja estan els fados i Amalia Rodrigues.

Read Full Post »

Bou tour

Dissabte vaig anar a dos dels escenaris taurins amb més regust d’eixe concepte ampli que tenim de comarca. De vesprada vaig anar a un concurs de retalls a la plaça de bous de Benassal (Alt Maestrat), que la munten en fustes cada any i que sempre donarà per a que els vilafranquins ens en burlem un poc d’ells, però que té un regust arcaic, de quadre de Zuloaga, que ara que estes places comencen a ser història fa gust retrobar. Per la nit l’objectiu era un Victorino Martin a Cantavieja (Alto Maestrazgo), i del bou millor no en parlem, però la bellesa de la plaça porticada de Cantavieja de nit al voltant de la fera és gran. Després, anant darrere del bou pels carrers estrets del poble m’ho vaig passar bé, i no sé si preferiria trobar-m’hi per eixos carrers al Victorino o al general Cabrera enrabietat amb el seu garrot.

A la dreta una foto de Paulina58 d’una vaca a Cantavella. A l’esquerra una imatge de la plaça de bous de Benassal este mateix dissabte.

Read Full Post »

Decreixement?

La setmana de festes va donar per a molt, tantes hores insulses de vaques de plantó i barrot serveixen per a repassar i criticar la mar d’agust. Hi ha una sèrie de tòpics en festes de Vilafranca que són cíclics i que evitaré per a que no en vinguen a acusar-me de voler inundar les canyeries d’algun carrer del poble, jo ja m’entenc. Enguany va eixir prou l’al·legoria al passat, d’aquelles festes on amb un parell de vaques es passava una setmana. Jo això no ho vaig viure ja, però sí recordo festes amb dos bous i la nit que entraven el bou gros el neguit i l’emoció era gran, al ball pla es palpava a l’aire. Potser m’ho veig tot amb els ulls d’infant però no crec que només sigue un fet particular meu, s’ha perdut en part eixa emoció. Serà la quantitat? Ens podríem plantejar teories de decreixement, com han fet a les festes de Gràcia amb els carrers decorats, però qui està disposat a decrèixer si el veí saps que no ho farà? I així seguirem i l’any que ve ens trobarem amb més corros de vaques insulsos i avorrits i tot menjant pipes sota els cadafals evocarem altra volta el passat.

Read Full Post »

El dimecres 13 organitzàvem tots els actes de les festes a Vilafranca, era el dia de les penyes. Com a dinar vam fer una fideuà gegant i quan acabaven de tirar els fideus ens va aparèixer un malentès respecte l’assegurança de les vaquetes de la vesprada i l’assistència sanitària. Després de moure uns quants fils no ens va quedar altre remei que contactar amb Conselleria. Com? Cridant al 012 i d’allà ens desviarien. Allò graciós de la història va ser escoltar que la primera opció que dóna el 012 valencià és alguna cosa així com “Qualsevol dubte amb la Fòrmula 1 a València”. En la de maldecaps i problemes que deu haver no em crec de cap de les maneres que eixa sigue la primera preocupació dels valencians, excepte pels veïns del circuit i ells no deuen pensar igual que els del 012. És la tècnica esta de posar-te fins a la sopa una cosa per fer-te creure l’importància del fet. Al final vaig polsar 0, que era precisament el botó per a la fòrmula 1 i em van enllaçar amb conselleria. O és que tindran a una xica esperant tot el dia per a que li pregunten a quina hora són els entrenaments del gran premi?

Una imatge d’un cotxe competint al circuit urbà de València, de Eduardo Peiro.

Read Full Post »

Fi 2.0

Tan ràpid com van arribar han marxat. Fins l’any que ve. Tanta intensitat de vida donaria per a un post diari però la qüestió és com treure deu minuts al dia per asseure’s davant un ordinador. Potser esta setmana faré un balanç o explicaré alguna anècdota, avui però el comentari és l’estranyesa general del dia. Perquè després de deu dies no veuré un bou, ni prendré un micròfon ni al passar davant dels Arcos parlaré amb punkarres de bous de carrer. A Barcelona són festes a Gràcia però no té color.

Read Full Post »

Ni les molècules d’aire, de per sí bellugadisses, s’han mogut esta nit. La garrafa d’aigua de Ribes s’ha acabat i he tirat primer de Seven up calent i esbrafat i després, i com a últim recurs, d’aigua de l’aixeta (al barri de Sants ens ve del Llobregat: molestosa fins i tot per a rentar-se les dents). Horrible, la nit ha estat com els Dupond i Dupont perduts al desert. Açò no ho aguanta ni Déu i ací no queda ni Cristo, mone. Demà ja estarem al poble de la mínima de 15ºC just a l’inici de La setmana. El cadafal no farà vacances però amb una entradeta crec que n’hi haurà de sobres. És temps per als cadafals de veres.

El jeep roig dels Dupond i Dupont a Tintin al país de l’or negre. De vehicules-Tintin.

Read Full Post »

Older Posts »