Este blog, que durant uns dies va estar en crisi -com tot- gràcies a mundials, tours, aplecs i prohibicions ha pres embranzida. Voldria parlar de les coses que passen per França, que també en passen, i de greus. Ha tornat a haver-hi incidents a les barriades conflictives (te han llamado barrio conflictivo cantaven els Barricada) i això ha posat de ple a l’aparador el debat de la seguretat, i de segones, el dels immigrants. L’escàndol ve quan M. Sarko ens anuncia que preveuen que aquells que cometen un crim contra l’estat (per exemple assassinar un policia) perguen la nacionalitat francesa si tenen origens estrangers, és a dir, que si he entés bé, gent de nacionalitat francesa d’origen algerià podria perdre-la però francesos amb pedigri es quedarien igual. El senyor Le Pen es podria enfadar perquè ell ja fa anys que ho diu, fins i tot podria demanar-ne drets d’autor. També he escoltat la bajanada que els pares de menors culpables de delictes greus podrien anar a la garjola!
Però, sabeu, acabo de rebre una fotografia dels amaniments d’una activitat quasi il.legal que m’ha posat de bon rotllo i que només vol dir que açò ja està al caure.
Increïble imatge de 
Jean Sarkozy, un crack. De 
Són molts els racons de món que estan en perill d’extinció però avui m’interesso a un que en certa manera em pertany, no obstant un lloc on hi he viscut un any sencer alguna cosa es mereix, la Lorraine. El dimoniet casat en la cantant pop i els seus amics 
Sarkozy venia a Orléans i alguns comentaven si faria com Moisès amb les aigües amb les escombraries. Policies n’han vingut molts però la ciutat sostenible de França continua amb muntanyes de brossa pel carrer i cada dia un poc més. El problema és que si fins fa uns dies les teníem al congelador ara ja les tenim a la nevera i tots sabem com put la tomata solitària que s’ha quedat totes les vacances a la nevera. Sort tenim que Orléans no és ciutat de gossos sueltos.
Anem a parlar d’una de les estrelles 
el cadafal 