Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘ràdio’

Fan fiction

Avui, al Tot en un xip de la ràdio, parlava dels Fan fictions. I per aquelles he pensat que la millor manera d’explicar-ho era amb un exemple. Disculpeu la paranoia.

Horacio amb el pas dels anys es va tornar un home corrupte, un poli corrupte, una molèstia. L’administració Obama no volia saber res d’ell i el van expulsar dels Estats Units. Per coses de la vida, tot allò del cunyat d’un amic d’un altre cunyat, va fer cap a Benicarló. Allà es va comprar unes fanecades d’horta i de seguit li va agarrar traça a cultivar verdures.

Un dissabte ben de matí Horacio i sa filla pujaven en la camioneta cap a Vilafranca, dia de mercat. Sa filla dormia al seient del costat, s’havia passat la nit mirant capítols de Lost en streaming. Quan ja estaven a Cabestany Horacio distingix dos figures fent auto-stop, són Luc Skywalker i C3PO!

– Ié, què feu per ací?- els va preguntar Horacio.

– Xa, mos hem perdut i este necessite anar a l’electriciste.

– Ala va pugeu.

Luc es va asseure a davant al costat de la filla d’Horacio i C3P0 anava darrere, entre basquets de melocotons. Arribaren al poble i a la plaça d’En Blasc van instal·lar la parada de fruita i verdura. Només acabar de muntar-la C3PO i la filla d’Horacio se’n van anar a fer una volta pels carrers costeruts del Raval, a explicar-se capítols de Lost, fumar cigarros i altres vicis. Sembla que C3PO ara ja no tenia necessitat d’un electriciste. Mentrestant Luc li feia companyia a Horacio a la parada.

En tot això des del fons d’un bar ix Jarry, un xic amb ulleres que va pujar a l’Aplec per fer un espectacle de màgia i tant li va agradar el territori que s’hi va quedar. Des d’aleshores ha encadenat les festes: la Mata, Portell, Vilafranca, Castellfort, una escapada a Cantavella i ara a Cinctorres, tot un fiera. Apreta tant per les nits que els dies va mig adormit. Com el xic es guanya la vida fent màgia i brevatges, va anar al mercat a comprat algunes herbes per a una pòcima secreta, però amb tan mala sort que va entropessar amb la parada de verdura de Horacio. En allò que es va muntar tota una estesina de tomates, melons, tabelles, pimentons pel terra. Des d’un munt de garrofons que hi havia va començar a aparèixer un fum, que poc a poc prenia forma humana. Al cap d’uns minuts tot el mercat va endevinar que Joan Monleon s’apareixia a la plaça en forma de boira! I no era un Monleon qualsevol, anava de fallera! Quan ja tenia una forma ben nítida va fer una volta per la plaça i es va dirigir cap a Skywalker, a qui li va dir: Luc, sóc ta mare.


Read Full Post »

De ràdios

Carlos Gurpegi, de Mr. Fox Talbot.

La meua adolescència va ser molt radiofònica. Els dissabtes i diumenges estaven consagrats al Carrusel deportivo i a les nits, vetlador com sóc, em xuplava el Larguero amb José Ramon de la Morena fins quedar-me algun diumenge penjat dels auriculars i escoltar el començament de Molés i Antonete. El millor record que en guardo possiblement són els programes que feien en directe des de les ciutats final d’etapa de la Vuelta, on es parlava més que de costum de ciclisme i a sobre a l’època de Chaba Jiménez d’allí en saltaven guspires, amb una sèrie de personatges de traca: Manolo Saiz, Olano i la seua dona, Vicent Belda, Perico, Linares. Quan vaig començar la carrera a Barcelona tot anava per la mateixa marxa fins que va saltar el cas Gurpegi per dòping i com qualsevol aficionat del Athletic amb dos dits de front vaig dir prou, tanta calúmnia, tant d’insult i tanta ràbia no es podien aguantar. Mai més l’he tornat a escoltar, ja s’apanyarà. Suposo que ara, vuit anys més tard, al Larguero el Athletic devem ser junt al Barça l’enemic número u, els màxims beneficiats del Villarato. Però penso que els pip pip pip dels gols de Llorente se li deuen fer molt llargs i me n’alegro.

Al arribar a un nou país fer-te uns mitjans teus és cosa de temps. A França vaig entrar de seguida en sintonia amb els mitjans escrits (Le Monde i Libération), a les teles encara no els hi he trobat el què i amb les ràdios ara començo. Per exemple als matins m’agrada la repassada de la premsa de France Inter (l’emissora pùblica, una reserva d’esquerrosos), m’agrada escoltar el reggae  que punxen els estudiants a Ràdio Campus i per exemple avui he enganxat la ràdio dels portuguesos d’Orléans amb el programa Balcon de Espanya, que repassava cançó espanyola, encadenant Beth, Emilio el moro i Machin, del més kitsch que es pot trobar. Sensacional fins i tot per a un hispano escèptic.

I ja que estem parlant de ràdio, i perdoneu per la propaganda, us convido a escoltar el programa Tot en un xip, que ja li fem podcasts i es pot escoltar des de tot el món i part de l’estranger. Al grup facebook del programa tenim més coses.

Read Full Post »

Carta als reixos

Els meus reixos, de ojo espejo.

Ja fa uns quants dies, Marian, de ràdio Comarques, ens va demanar als col·laboradors que llegirem una carta als reixos. Crec que ja fa uns dies que va eixir en antena i avui és bona nit per  a penjar-la.

Estimats reixos,

ja saben vostès que les cartes que reben estos dies, quan vénen dels majors, fan temor. Perquè les cartes dels xiquets vos demanen coses ben concretes, amb nom, cognom i marca, i bé que fan perquè tots vam fer el mateix de menuts. Però natros, els grans, quan ens posem a escriure una carta als reixos i damunt la llegim a la ràdio, ja els ho dic, fem temor. Perquè no us demanaré el barco pirata de Playmobil, ni una bicicleta de carrera ni tan sols una mini cadena per rebentar les parets del veí. Ja saben que ara, amb el micròfon al davant, he de demanar-vos desitjos metafísics per al benestar comú i eixes coses que no sé ni si vosaltres, mags d’orient, les podeu apanyar.

El primer que us demanaria és un poc de memòria, memòria per saber d’on venim, memòria contra la immediatesa del nostre temps, memòria per pensar quan engeguem la llum que abans no hi havia llum. Bé, i ja que estem en la memòria, unes quantes gigues de més que sempre van bé.

Després vos demanaria un impossible. Que les ciutats deixen de concentrar-ho tot al seu voltant, que els pobles puguen continuar mantenint l’essència pròpia -i la gent- i no es convertisquen en xicotetes ciutats dormitori o de vacances.

I finalment a vostè, Baltasar, us demanaria coratge, per a vostè mateix i els que són com vostè. Per què coratge? Coratge per dir que ja està bé de ser el rei mag simpàtic un dia a l’any i la resta de dies viure de l’altre costat. Vostè és tan mag com Gaspar i Melcior.

Molt cordialment

Read Full Post »

Tot en un xip

Ja porto fets tres programes de ràdio parlant d’Internet a ràdio comarques, una emissora de Vilafranca que quan desconnecten ho fan amb aquella emissora, sí la dels d’això…eh, sí, del micro blau. El programa es diu Tot en un xip i anem tocant diferents temes, de moment han estat Gmail, Facebook, la orquestra Youtube, Spotify i Last.fm. La veritat és que la ràdio és un mitjà agradable, el més natural de tots diria, les càmeres de tele impressionen i tot el que es diu està en un guió, és més difícil deixar-te anar. En canvi en la ràdio tot pren l’aire d’una xarrada, i si esta és fluïda és perfecte. Crec que la cosa de moment queda prou bé. M’agradaria posar-vos un podcast però encara no ho gasten, tot arribarà.

Unes quantes ràdios velles de Frants.

Read Full Post »