La Maria fa uns dies va proposar copiar una idea d’un llibre italià, el diccionari afectiu de la llengua italiana. La cosa ha anat avant i ara tenim un Diccionari afectiu de la llengua catalana, obert a tota la blogosfera. La cosa està en prendre una paraula i donar-li una definició completament subjectiva, afectiva i personal. Com més serem més riurem. Ahí va la meua primera paraula.
Tren. Parar la música i mantindre els auriculars a les orelles per saber el que s’estan dient la parella del darrere. Treure un llibre i a la segona pàgina adormir-se. Arreglar-se el monyo buscant-se el reflexe en el vidre, a fora hi ha camps d’oliveres. Joia perquè arribo, tristor perquè marxo. I paisatge, molts paisatges i eixe campanar tan alt.
Un tren de segona classe, de Léna.
mooolt bonica, Dani, molt. Ostres! m’estic emocionant amb aquesta història del diccionari…