Llig amb satisfacció que Josep Maria Espinàs i el seu últim llibre, Relacions particulars, ha estat el llibre de no ficció més venut en el Sant Jordi d’enguany. Eixe llibre no ha pogut fer cap a les meues mans degut a esta situació de llunyania física, però al final caurà. Que hi hage un home com Espinàs al davant de tant cotitzada llista és un luxe. Exageraria si diguera que he après a llegir amb ell, però no mentiria si dic que va ser A peu per l’Alt Maestrat el primer llibre gran i pensat per a grans que vaig llegir, amb uns set o vuit anys. Ja aleshores el llegir sobre uns pobles, sobre un país i unes gents que eren els meus, em va tocar profundament. Tot començava amb un bou de carrer a Albocàsser per Sant Cristobal i després pujava a Vilafranca, ens contava les converses del bar Villafranca i comprave cistelles a casa Vives. Imagineu. Després, amb els anys, més o menys cada vegada que el Josep Maria ens ha explicat un viatge a peu el llegia amb delit. Eixos matins d’estiu on la calor no deixa més que estar a casa, mentre possiblement ell feia quilòmetres sota eixa calor per algun racó de món. Ens ha donat excel·lents aproximacions a l’Alcalatèn, a la Marina, a Galícia, a la Mallorca interior, a Euskadi, a Jaén, a Castella, a Extremadura i més llocs. Sempre amb la llibreta a la mà com a arma més important per anotar la troballa d’un cassette a la cuneta, la conversa amb un caçador que llegeix el ABC en un bar de Sòria o un pastor que llegeix el Gara vora Durango. Gent al cap i a la fi. Paisatges humans. Si els llibres del Espinàs es llegiren a les escoles d’Almansa endins i d’Almansa enfora ens enstalviariem algunes agres picabaralles.
Foto curiosa del Josep Maria en una tele japonesa. Crec que hi era en qualitat de creador de la lletra del himne del Barça. Foto de ucb.
Deixa un comentari