Miro les temperatures a la web d’Ignasi Llopis, veig que poc a poc la cosa es va escalfant, però lentament. Pel melic francès la calor arriba també tímidament, després d’un maig de pluges i tronades i un abril com juliol. Però més que per l’oratge, l’estiu es nota per l’esperit que ens inunda. Un cop matada la ressaca electoral, els blogs es relaxen i reprenem la marxa normal de tractaments de miscel·lànies vàries. Per exemple trobem l’alegria d’algun bloguiste en que per fi una cançó cutre i coenta, la del verano, sigue en català, com la d’este menorquí que ja porta no sé quantes visites al Youtube i sona per TV3. Lluny de la eufòria del bloguiste en qüestió, jo suposo que algun dia ens havia d’arribar també tan indigest costum…
La caloreta comporta també reaccions com les ganes imperioses d’anar en pantaló curt i sense mitjons. Al treball estic esperant qui porta primer uns pirates per a l’endemà ser jo el segon que els porta. Pel que fa al calçat, enguany he hagut de recórrer a les espardenyes franceses i desistir a les de la Mata. Potser m’erro i fan exportacions internacionals de les espardenyes de taverner, a la comarca som de tradició venedora per Europa i mai se sap. Sense anar més lluny l’altre dia, llegint un llibre provençal sobre el poeta Mistral del segle XIX, vaig trobar una referència a les faixes catalanes. Res m’impediria a pensar que l’escriptor es referís a una faixa cinctorrana. A casa ens sabem una estrofa del himne occità que ha anat passant de boca a orella després que el besavi faixero la introduís, una lletra que parla de la font de Nimes, ben prop de l’Arles de Mistral. Per tant podria esperar un viatjant dels del segle XXI venent espardenyes de vetes, de les de ballar ball pla, però no l’he trobat. Si existixes, i em llegisses, apareix-te a casa meua.
Foto d’espardenyes de carreters de l’Horta, d’oronetta.
el cadafal 